La Tristesa i la Fúria

Per començar us proposo que llegiu el següent conte, està extret d'un llibre del Jorge Bucai

En un lloc molt molt llunyà on l'home no hi podrà arribar mia, o potser hi transita etrenament sense donra-se'n ni compte.

Hi havia un llac meravellós.

Aquest llac era fantàstic, l'aigua era cristalina i pura, i dins hi nadaven peixos de tots els colors, i si t'hi fixaves podies veure totes les tonalitats de verd dins de l'aigua.

Un dia a aquest llac s'hi van apropar la Furia i la Tristesa. les dos es van despullar i van deixar la roba plegada a la vora del llac

La Fúria com sempre, enfadada sense saber perque, va entrar rapidament dins de l'aigua. és va fer un bany molt curt, i més rapidament encara va sortir de l'aigua.

I si algo sabem de la Fúria, es que és cega o com a mínim no percep clarament la realitat, i en arribar a la vora del llac es va vestir amb la primera roba que va trobar, la roba de la Tristesa.

Així la Fúria, plena d'ira, se'n va anar corrent vestida de tristesa.

Mentrestan la Tristesa, amb la seva clama habitual, va acabr el seu bany i molt poc a poc va sortir de l'aigua.

En arribar a la vora del llac va començar a buscar la seva roba, pero no la va trobar.I si algo sabem de la Tristesa és que no li agrada gens quedar-se nua. Per aixó, la Tristesa es va ficar l'única roba que va trobar, la roba de la fúria.

I es per aixó, que des de aquell moment, moltes vegades en la via ens trobem amb la Fúria, peró si tenim temps de mirar-la bé, podem veure que nomes és un disfras. I que sota aquest disfras de Fúria qui s'hi troba veritablement és la Tristesa.

Comença el viatge

Hola! avui comença el meu viatge pel mon dels blogs.